UNITAT 1- NECESSITATS I BENS ECONOMICS
Índex
1-Necessitats humanes i béns econòmics
1.1-L'economia
1.2-Els béns econòmics
1.3-La produccio de bens al llarg de l'historia
2-Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1-Els factors de producció
2.2-Els sectors econòmics
3-Els agents econòmics i món laboral
3.1-Els agents economiques
3.2-El món laboral
3.3-El problema de l'atur
3.4-El sector públic
4-Sistemes econòmics
4.1-L’economia de mercat
4.2-L’economia centralitzada
4.3-El sistema mixt
5-Indicadors econòmics i socials
5.1-Els indicadors economics
5.2-Els indicadors socials
1.Necessitats humanes i béns Econòmics
1.1L'economia
L'economia és la ciència que estudia les activitats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats. No es tracta d'una ciència com la física o química, si no que es una ciència social que estudia com els éssers humans cooperen a l´hora de produir i intercanviar béns i serveis.
1.2 Els béns econòmics
Un bé en l'economia és qualsevol objecte o servei que incrementa la utilitat directament o indirectament, i que no s'ha de confondre amb el bé en el sentit ètic, ni amb el concepte ètic d'utilitarisme. Un bé en el sentit econòmic no implica cap acceptació ni legalitat moral.
Per obtenir béns hi han 3 fases:
-Producció: Activitat econòmica consisteix a combinar diversos factors
(treballs,recursos naturals,capital..)per tal d'obtenir béns.
-Distribució: Es una fase que fa arribar els béns produïts als seus consumidors.
-Consum: Es la última etapa económica per la qual les persones consumeixen béns o utilitzen els serveis que satisfan les seves necessitats.
1.3La producció de bens al llarg de l'historia
Els grups humans del paleolític vivien d'allò que la vida lis servia. També es centraven en la caça ,la pesca i la recol·lecció de fruita. Fabricaven eines que eren molt senzilles, feien rudimentaries de pedra, d’os i de fusta.
Fa 10.000anys es va iniciar la revolució neolítica i es va desenvolupar l’agricultura i la ramaderia, activitats econòmiques que van fer necessària la fabricació d'eines més completes. També van apareixer els artesanals que fabricaven estris per intercambiar-los amb altres membres de la comunitat.
La segona gran revolució econòmica es va produir al segle XVIII, quan va tenir lloc la Revolució industrial. La gran bretanya va ser el bressol i va tenir una difusió molt rapida.
La industrialització es va caracteritzar per l'ús a gran escala de noves fonts d'energia i de màquines que permeten un ritme més ràpid que en les altres èpoques.
2. Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1 Els factors de producció
Per produir béns i serveis son necessaris els factors de producció, que son:
-Els recursos naturals: Per produir molt bens son neccesaries les materiés primeres que ofereixen la natura: els minerals ,els boscos ,l’aigua ,la terra etc…
Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables.
-El treball: És un dels motors fonamental de l’economia, ja que no es pot entendre la producció de bens sense treball humà .La majoria de gent treballa per a empreses o per al sector públic, però també hi ha treballadors autònoms que treballen per compte propi.
-El capital humà: Es un factor de producció que está constituit, per els immobles(tallers,fàbriques..) per les màquines i les eines,i també per els diners que es necessitaven per invertir o fe pagaments.
El capital pot ser:
·El capital físic– Fa referència a tots els elements materials, com els edificis, la maquinaria i les eines.
·El capital humà– Consisteix en la qualificació ,els coneixements, la formació i l’experiència dels treballadors que intervenen en el procés productiu
-El capital financer: Són els diners de que es disposa per adquirir el capital físic, per finançar el manteniment i la renovació ,i per fer els pagaments dels impostos i els salaris dels treballadors.
2.2 Els sectors econòmics
La població activa es distribueix en tres grans sectors econòmics:
-Sector primari: Inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb l'extracció de béns i recursos del medi físic: agricultura,ramaderia,pesca i marineria.
-Sector secundari: Fa referència a les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matéries en producte manufacturats.
-Sector terciari: Són totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis i aplega activitats tan diverses com el comerç ,el transport ,les comunicacións,l es finances, el turisme ,l’hostaleria,la sanitat, l’ensenyament ,etc..
3.Els agents econòmics i el món laboral
3.1 Els agents econòmics
Són aquelles que deuen a terme les activitats econòmiques que consisteix en la producció,la distribució i el consum.
Hi ha tres tipus:
-Les famílies: són unitats econòmiques de consum que poden estar formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels seus salaris per comprar béns i serveis.
-Les empreses: són els agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques .Pel que fa a les empreses privades
n'hi ha de diferents tipus:
·L’empresa individual: El propietari de l’empresa és una sola persona, que la controla i en rep els possibles beneficis.
·L’empresa col·lectiva: L’empresa és iníciativitat d’un grup de socis que en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.
-L’Estat. El sector públic: hi ha empreses que depenen de l’Estat o d’organisme públics. Aquestes empreses generalment es dediquen a serveis bàsics o bé a sectors com l’energia i les comunicacions. Aquesta empreses es financen, bàsicament,mitjançant els impostos que paguen les famílies i les empreses privades.
3.2 El món laboral
La població activa es la que treballa i exerceix una activitat remunerada(població ocupada)
i la que està en disposició d'incorporar se al mon del treball i busca feina (població aturada).
La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer ho o no pretenen fer ho en un moment determinat:
El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball probe basicamen de les empreses i el sector públic, que necesiten mà d’obra per a dur a terme les seves activitats.
3.3El problema de l’atur
La pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne és un dels problemes econòmics i socials més importants en tots els països. L’atur afecta principalment col·lectius com els joves sense experiència laboral ,les dones i les persones més grans de 45 banys.
També poden tenir dificultat en trobar feina les persones amb poca formació acadèmica o professional.
3.4El sector públic
Les funcions del sector públic tenen gran importància en l'activitat econòmica.
-Estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica, tan la publica com la privada.
-Presta serveis públics (sanitat, ensenyament, administració, neteja..)generen molts llocs de treball.
-Promou l’activitat econòmica amb la construcció d’infraestructures i equipaments, i la prestació de serveis.
-Atorga subvencions i crèdits per intercanviar l’activitat econòmica al sector privat.
-Es consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produÏts pel sector privat.
4.Sistemes econòmics
Anomenem sistema econòmic el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d'una societat.
En el mon conteporani s’ha definit dos grans models econòmics: el capitalista o d’economia de mercat ,i el socialista.
4.1L’economia de mercat
El sistema capitalista o l’economia del mercat és ,amb variacions ,el sistema més estesa actualment. Presenta les següents característiques:
-Propietat privada dels mitjans de producció.
-L’Estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics.
-Protagonisme del lliure mercat. Les lleis de l’oferta i demanda regulen la producció i els preus.
-L'obtenció del màxim benefici és l’objectiu bàsic de tota activitat econòmica.
4.2L’economia centralitzada
El model socialista va ser un sistema molt estés a partir del final de la Segona Guerra Mundial.
Avui dia, però, aquest model està en crisi i molts països socialistes han fet la transició cap a una economia de mercat.
Aquest sistema es caracteritza per:
-L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
-La propietat privada és molt reduïda o esta completament abolida.
-L’Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques, decideix que es produeix i en quina quantitat.
4.3El sistema mixt
Val a dir que, malgrat que el sistema capitalista es el majoritari, aquest model canvia entre uns països i uns altres en funció de nivell d'intervenció de l’estat en l'economia.
En general ,a la majoria de països capitalistes, l’estat té un important paper economic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
5.Indicadors econòmics i socials
5.1Els indicadors economics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de
futur del' economía del país. Els més importants són:
-Producte interior brut (PIB), que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. El PIB per habitant s'obté dividint el PIB d'un Estat perla seva població.
-Producte nacional brut (PNB), que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part generada pels estrangers presents al país i s'hi ha sumat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.
-Índex de preus del consum (IPC). Amb aquest indicador es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida: aliments i begudes no alcoholi-ques, vestit i calçat, habitatge, parament de la llar, sanitat i
ensenyament, transports i comunicacions, etc.
-Inflació. És l'augment dels preus dels productes.
-Dèficit públic. És l' excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.
-Deute públic És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres estats.
5.2Els indicadors socials
Es tracta d'una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país.
Se centren tant en aspectes demogràfics com educatius, sanitaris, mediambientals i socials. Alguns d'aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, esperança de vida.
